"L´escriptor es aquell a qui escriure li resulta més difícil que a la resta de persones". Thomas Mann.

"La terra de ma terra és pols del meu camí
que a mon dolor s’aferra i mai no fuig de mi." Bernat Artola.



dimarts, 12 de desembre de 2017

Vila romana del camí de Vinamargo. Parla el silenci.



Pueden enmudecer los humanos, pero hablará el silencio. 

Manuel Rivas escriu esta frase, aquest oximoron, a la columna de hui El futuro de los antepasados, (punxar per llegir-ho) així com: la memòria històrica, com el canvi climàtic, és una veritat incòmoda. Això deguen pensar quan es van trobar aquest imprevist al jaç del barranc de Fraga els canalitzadors de l´obra i els Creontes* d´aleshores: Colló, açò molesta, incomoda almenys, més història, més diners... què no ho sotarrarem com els portals de l´Edat Mitjana?
Doncs no sé si per l´intervenció de Mnemòsine, deesa grega de la memòria i mare de les muses, o igual degut a altre tipus de canvi més pragmàtic, el de governadors a la vila contemporània, el cas és que podem recordar la història de la nostra xicoteta nació, Castelló. I si cada persona és una nació, com cita Rivas al personatge de l´Ulisses, la fem present a la nostra, el blog.

Us recomane visitar la vila romana del camí de Vinamargo o Villamargo, al barranc de Fraga, a Castelló. Deixe algunes imatges meues fetes amb bona voluntat però com que no m´aclarisc a publicar el vídeo (MP4) pose enllaços que us il.lustraran, amb tota la història, vídeo en 3 dimensions, pdfs explicatius, de tot.


També un vídeo del 2011 (Youtube) de Mielprades, on es veu com era abans de la consolidació definitiva, durant les excavacions, on s´aprecia millor el procés:

L´equip d´arqueòlegs dirigit per Joaquín Alfonso Llorens i Ana Miguélez González (germana de l´amic Melquiades, aprofitant que el riu Sec no passa per Valladolid...) va escarbar la terra per esbrinar la història castellonenca. Està tot molt ben explicat als panells que adjunte però em van cridar l´atenció dos paràgrafs de la informació de Castellón arqueológico...

Dentro del conjunto de la vivienda hay que señalar un espacio muy interesante que se sitúa en el límite oeste. Se trata de una pequeña habitación absidal flanqueada por varias habitaciones cuadrangulares. La hipótesis propuesta por los investigadores es que se trata de un área que tuvo una funcionalidad religiosa, tesis corroborada también por el hallazgo, en la estancia contigua, de un suggrundaria12 dentro de una fosa cubierta con una tegula con su ajuar cerámico que acompaña al pequeño difunto.

La única bien documentada es una sala rectangular, situada en la esquina noreste, que conserva el pavimento original.
No vam veure el paviment (zona foto principal) però de qualsevol forma, tot ha quedat ben documentat. La deesa Fortuna ens ha ajudat a poder apreciar aquestes pedres que ens parlen.

   




















Letrina.



Anacronismes amb el plàstics.

Spero vos placuerit, salutem.

*Creonte, rey de Tebas, el que castigó a Antígona por defender la dignidad de las víctimas.
En aquest cas s´ajustaria més la dignitat de la història.

dimecres, 6 de desembre de 2017

Amb els amics seguint al C.D. Castelló.

11 de juny de 1989. Castàlia. C.D. Castellón 0 R. Mallorca 0. A la següent setmana ascens a 1ª divisió al Plantío de Burgos. Al vídeo de Josety TV imatges dels dos partits i de l´alegria de tots, aficionats i no aficionats, a Lledó i plaça Major. El C.D. Castelló una vegada més símbol de la ciutat. I com el blog està substituint al meu vademècum físic on guarde les meues dèries albinegres, ací plasme la visita d´uns Peláez molt joves i albinegres a l´estadi. Ja fa temps ho vaig veure a la tele i ara que he descobert on apareixia ho publique per recollir el record i de pas demostrar que he tingut pèl.
Minut 7:41 imatge dels amics.


Imatges: la plaça Major desbordada de la joia dels aficionats i l´alegria dels jugadors a Burgos.  



diumenge, 3 de desembre de 2017

Les grues

El G-4 castellonenc va visitar terres aragoneses amb doble objectiu: descobrir el misteri del Monasterio de Piedra (gato encerrado o suposades bombes) i conèixer les grues (grus grus) de la llacuna de Gallocanta.
Ni gato, ni gallo, ni grues, ni canta, menys encara bombes... bò, sí... unes grues van ser vistes passejant pel poble de Bello buscant un bar o similar. Van veure l´escola, van trobar l´esglèsia, mes no el niu desitjat. Ulls humans a refugi, amagats, sorpresos i quasi segur esglaiats, segur vigilaven els moviments de les estranyes grues caminant pel fred i mitja foscor. Impotents i acovardades les aus van decidir sopar a l´hotel on s´allotjarien, una antiga sitja molt ben transformada, fer-se un gintònic amb glaçons mentre miraven futbol i anar-se´n a dormir. Una va caure de la llitera, per poc es trenca un ala; altra amb molt de bec va aprofitar per obrir la finestra a -9 graus de fresqueta, per poc constipe a altra... en fi, sense més peripècies al matí següent van pujar a l´observatori del mateix hotel a veure cosines germanes, mooolt poquetes hi havia, de tota manera cal anar a visitar-les així que pujen als cotxes i previa neteja de cristalls gelats, fan punta a la llacuna... algun familiar llunyà perdut van saludar però el que es van trobar sota les potes va ser una fina capa de salitre i l´ombra de l´arbre... l´aigua tota restava al Monestir del riu Pedra.

Graves efectos de la sequía. Diario de Teruel.

Petjades de grus grus.
  
Algunes poques grues al límit de la llacuna salitrosa.

Vista des de l´observatori de l´hotel de grues. 


Temperatures a les Espanyes la "noche de autos". Líders!

La tardor al Monasterio de Piedra.


I l´aigua.

Ruïnes del monestir.

Les grues, entre profecies i destarifos, encara van prendre el vol cap a altres llocs: pobles amb esglèsies i castell, badlands i travertins, i per descomptat indrets amb aigua.

 Daroca des del castell.

Encreuament de bells camins. Anento, Aguallueve, basses...
  
El que ens hem perdut, fa un any:


diumenge, 5 de novembre de 2017

Dinámicos, calendarios de Liga y tesoros diversos.




















Esta tarde mismo he buscado los DINÁMICOS que tú y tu padre me disteis en un principio (temp 71-72 sin duda) y continué comprando, tengo a partir de la 75-76... ya "haré algo"...


A raíz de este comentario y de la inquietud de mi compañero de grada albinegra Pedro Tejedo, aquí una muestra de los Dinámicos y demás calendarios de Liga que aún atesoro. El primero, temporada 1971-72 (ascenso a 1ª, pero no tenía páginas para resultados), fue regalo del amigo J.J. A partir de ahí (1975-76 parece ser) cogí afición a anotar resultados y hacerme mi clasificación con casillas (mediante... no Iker, quien no había nacido) mientras escuchaba Carrusel en un aparato de radio muy antiguo de casa mis abuelos cerca de Castalia, donde Chencho gritaba los goles y su apasionado discurso era interrumpido sin remedio ni compasión... yo iba anotando resultados definitivos fijándome sobre todo en el Barça en 1ª y el C.D. Castellón en 2ª. Pocos años después empecé a acudir al stadium y a vivirlos en directo. Al llegar a casa anotaba resultados, clasificación y hacía mis cábalas. Ahora es diferente como sabéis.
Algunos Dinámicos están destrozados, víctimas de los recortes de caretos para hacer chapas...
Con el de 75-76 aprendíamos además los países del mundo y normas de circulación.
Empezamos con 76-77:

   
  77-78 y así sucesivamente...

En el de 71-72 páginas históricas, como clasificaciones década de los 40, en 1ª división, cuartos, quintos... por delante de Barça y R. Madrid, con Basilio en lista de goleadores:



 
Temporada anterior, 2ª división, 6º


Clasificación general de la Liga hasta 1971, posición 28. Lo natural, equipo puntero de 2ª división. Las siguientes 2 temporadas hay que sumarlas a las 6 de 1ª división.


Página correspondiente a 82-83, 2ª div, empezó Cela, acabó Naya. Por los pelos...


Temp 75-76, países que cambian su bandera y... nuevos.

Y finalmente un pequeño tesoro entre páginas...

En el reverso de una bonita lámina afloran los oficiales resultados y clasificación de la Liga de los Carmelos, una liga local que traerá recuerdos a algunos de los lectores (final década de los 70 ó principio de 80 como mucho) ¡ La U.D.P. Unión Deportiva Perot campeón ! El equipo de mi calle donde jugué ¡loor! Eso sí, poco, de fora vindran...al final no jugaba casi nadie del carrer. Esta es otra historia. La camiseta la conservo, por supuesto. Por si a alguien le corroe el devenir del partido está hasta el resultado al descanso. La 2ª parte contra el Colegio Maestro Canós debió ser de miedo, así como la del sufrido Olímpic
Primigenios: Norberto, Madaleno, Jose (goleadores) y Dani Iturralde, mi hermano Ferran, Vicent (actual entrenador del Balonmano Castellón femenino 1ª div) y Raúl Sos, ¿Ramón, Manuel...? aquí el disco duro ya me falla, porque hay un "potaje" entre Olímpic (del colegio Obispo Climent), Alborada... en estos equipos jugaban J.J., José Mª Soler, Gillan, Melk... en el Yuvi mis primos Miguelo y Manuel... 
Queda claro que fui mejor documentador que equipier.

Como anécdota, la localista lámina. Hoy día hay menos árboles aunque unos preciosos restos de castillo detrás:

 Som de Castelló !

dimecres, 11 d’octubre de 2017

"Orellut as caigut". Anècdota a Elda.





















Abans-d'ahir escrivíem sobre el ninot orellut que coneixíem "de sempre", doncs encara no havíem nascut hi ha via un orellut amb orelles (valga...) movibles també però a Elda ! ORELLUT AS CAIGUT reça el cartellet que porta com a barret, continuant la rima. Una H rebel... alguna cosa hi havia que canviar per a escriure en valencià... (24 segons del vídeo) Podem veure també una pancarta en la que figura un cavaller amb vestidures roges locals fustigant amb llança i intentant clavar-li-la a l´albinegre caigut en terra. Munta un corser blanc que simbolitza la 2ª divisió com fa referència l´anca. Aixó és simbologia poètica, no em digueu... (53") De la llegenda només s´esbrina ELDENSE EL MÁS... hui en dia hauríem d´afegir una B al tifo (com ha denominat semprealbinegre) medieval.


Els feits es van produir un 12 de juny de 1966, partit d´ascens a 2ª divisió i els hem conegut gràcies al vídeo d´AHISCAS (Amigos de la Historia del C.D. Castellón), "document gràfic molt valuós per la seua antiguitat" com ells mateix subtitulen amb raó. Als 24 segons és pot veure aquesta anècdota ara que estem "clavats" amb tradicions.
Al remat vam guanyar els de la Plana "les dues batalles i la guerra definitiva". Un plaer veure el vídeo i aquesta nit juguem allí !

Pam pam !! ... i pau entre aficions.

Per cert, verge del Lledó correctament escrit en valencià al bus castellonenc.