Conquesta del Castell Vell de Castelló

L´amic Miguel i servidor vam acudir a la crida de la història, visita guiada al Castell Vell de Castelló. Gran èxit de concurrència i d´aprenentatge. Els guides Fermín Font i Joan Palmer, arquitecte i arqueòleg, ens van explicar tot el referent a estructura, tècniques constructives, història... així com detalls dels descobriments.

És emocionant accedir a l´alcassaba restaurada, probablement sobre les restes sotarrades (pel pas del temps, no per acció directa de polítics sense esperit històric ni vista comercial) de l´antiga ermita, contemplar la Plana immensa, respirar la història del Castelló vell, com lo Rei...

La MAGDALENA. Del mito a la actualidad. Àlvar Monferrer. Fragment del poema Seidia de mossén García Girona.

Història breu:

Els origenes del castell daten dels segles X i XI corresponent a l'època andalusina, que dura aproximadament fins a la segona meitat del segle XIII, el període més llarg habitat al castell.

L'evidència documental és cap a finals del segle XI en documents de Pere I d'Aragó, i l'any 1233 va ser conquistat per Jaume I, qui en 1251 li atorga el “Privilegi de Trasllat” al pla al lloctinent Ximén Pérez d'Arenós, encara que el castell es manté habitat fins a finals del segle XIV.

Per conèixer l´estructura de tres parts o recintes (alcassaba o sobirà, jussa o albacar i raval) i més dades adjunte enllaç d´Antonio Gascó (que ja vaig incloure a entrada de juliol 2015) i altre més antic del 2010:

http://www.elperiodicomediterraneo.com/noticias/magdalena/castell-vell-cuna-arabe-castellon_922519.html


http://www.levante-emv.com/castello/2010/09/12/castell-vell-cuna-castello/738230.html

http://hoanghoat.blogspot.com.es/2015/07/visita-lermitori-de-la-magdalena-i.html

On està l´antiga ermita? Algun dia es podrà treure a la llum? Es potenciarà este indret pairal, primigeni de Castelló? Es crearan visites guiades, programades com esta? 

Amb preguntes i esperança us deixe algunes imatges del matí, segur de poca qualitat fotogràfica però perfumades de la nostra història més propera.

Molta afició

   

Magatzems

Aljubs

Diferents tècniques. Respectan les mateixes que els avantpassats. La Magdalena (antic aljub i torre de muralla) des de l´alcassaba.

Vivenda i torre part nord-est

Gràcies als graons sabem que tenia altre nivell

La sang dels moros

El senyor feudal Miguel contemplant els dominis.

Continuarem amb conferència...

Us deixe també entrada del gran Drosi del Raval a qui vam tindre el gust de saludar:
http://drosidelraval.blogspot.com.es/2016/04/molt-de-fet-i-molt-per-fer.html

D.E.P. Jesús Colomer, gran aficionat del C.D. Castelló

Jesús ha faltat, gran lluitador, sempre xarrador, sempre amb el somriure als llavis malgrat tot. Gran albinegre. Un record per a ell en este humil blog. El meu condol a la seua família i amics.

Al principi ens coneixíem de vista: del barri, del col.legi, del C.D. Castelló... això ens va unir. Les xarrades no tenien fi, no només el futbol; l´actualitat, inquietuts històriques, lingüístiques, quasi sempre relacionades amb el nostre poble i amb el club dels amors. 

Sempre el recordaré, quan passe per les Palmeretes, pel Bisbe Climent, pels voltants del Primer Molí i sobretot quan entre a Castàlia... perquè després del porter de l´estadi (a qui acabe de saludar fa un rato pel carrer) al primer que veia era a ell, sempre fidel, a prop de la gespa, a prop del seu equip. Forma part d eixe vademècum personal enriquidor i de la gran família albinegra. 

Sempre et portaré al cor. Fins sempre, valent.

El no-moment de silenci.
A l´estadi NO VA HAVER MINUT DE SILENCI PER JESÚS. Malgrat haver-ho demanat la família, malgrat anar 4 gats a l´estadi, no som Barça o R. Madrid, ni 20 segons van dedicar. I això que el lema era TOTS JUNTS GUANYEM... un embolic d´entrades, ONG´s... que ells sabran... Dirán que no es pot a tots, però som de 4ª divisió ! ens coneixem tots i no costa molt retre homenatge a un soci de tota la vida, quan es demana per dos canals, quan es fan homenatges a qüestions que res tenen a vore amb el futbol, com a un torero !! 

Igual el missatge no va arribar al sr. president o este no va voler, no ho sé, però és llàstima. Igual que es va alabar el fet al mite Antonio Pérez, es reivindique un, menor si es vol, al soci anònim i així ho fem. Era una oportunitat (més) d´unir a esta família que a poc a poc se van carregant. A algú li pot semblar açò una bovà, jo ho qualifique de detall humà.

PAM PAM ORELLUT... malgrat tot.