"L´escriptor es aquell a qui escriure li resulta més difícil que a la resta de persones". Thomas Mann.

"La terra de ma terra és pols del meu camí
que a mon dolor s’aferra i mai no fuig de mi." Bernat Artola.



divendres, 25 de març del 2016

Don Balón. Reportajes, cartas, injusticias y personajes.

D.E.P. JOHAN CRUYFF

Ayer falleció el genio del fútbol. Valga esta imagen como humilde homenaje, de igual modo las dos entradas anteriores, en las que aparecía por la cuestión del brazalete del Barça y en comparación con otro ilustre, este albinegro, otro Joan, Planelles.

Portada de DON BALÓN septiembre de 1977, y es que de esta revista semanal (1975-2011) iba a hablar, a raíz del magnífico reportaje de AHISCAS para EN ALBINEGRO, huelga de futbolistas que afectó al C.D. Castellón un domingo de Pascua de 1982:

http://www.enalbinegro.es/huelga-fatal-c-d-castellon-vs-real-madrid-c-f/


Había un caso curioso que era que el Real Madrid tenía que disputar el martes siguiente, la final de la Copa del Rey contra el Sporting y desde Castellón, se temía que quería presentarse en Castalia con el filial para que el primer equipo tuviese más tiempo de descanso de cara a la final. Y así fue.
Los jugadores madridistas no informaron de sus intenciones hasta que no supieron qué equipo iba a alinear el C.D. Castellón. El Real Madrid se estaba jugando la liga y además no podía caer en el ridículo de presentar un equipo filial y que un colista como el Castellón le hiciese besar la lona.
Los jugadores del C.D.Castellón, finalmente decidieron secundar la huelga. Todos excepto tres: Racic, Conde y Planelles. El resto fueron futbolistas con ficha amateur o directamente jugadores del filial.
Por fin, como todo el mundo suponía, el lunes se desconvocó la huelga. El Real Madrid había vencido en Castalia. Tenía a su primera plantilla descansada de cara a la final –que también venció- y el único perjudicado en todo esto fue el C.D. Castellón y sus maltrechas arcas.


En concreto de este ejemplar de septiembre 1983 que conservo pues fue publicada una carta de dos jovenzuelos quienes en lugar de beber cerveza o leer a los clásicos se dedicaban a protestar casi año y medio después por aquella injusticia (y otras) del equipo de las lavadoras y electrodomésticos (ZANUSSI), denunciando el grave perjuicio económico para su equipo y la picaresca descarada del club señor. Albinegros y blaugranas...  


La verdad es que ponemos a caldo al R. Madrid, je,je. Pecado de juventud pero motivos albinegros había.

Otras noticias y reportajes curiosos del mismo ejemplar son los siguientes, unas cuestiones continúan igual o peor (portada premonitoria), otras siempre existen y existirán...


Meses después ficha por el C.D. Castellón, 22-01-84 debuta en Oviedo, 2 a 4 (2 de Ibeas, Fontana y Mestre). No sé el que li pagaríem...


 Siempre el C.D. Castellón en danza.

Esto no cambia, perenne rivalidad. Por cierto, el 10 madridista que observa plantado la polémica vuelve a ser Gª Hernández, conocido como Paco y también como Maruja de malnom albinegre.


En pesetas aún mas el desastre se veía venir. Salamanca y tantos otros.
Esa temporada estamos en 2ª A, inicio titubeante con Toni Torres, acabamos ganando la Copa de la Liga.

 Entonces quizá no, después rompió la nariz a un exalbinegro fichado por el Valencia...
Stielike con la mencionada publicidad de ZANUSSI.

El representante de la furia española, que li diguen al mestre...

Y aún hay más, todo por 125 ptas., ¡ en teoría menos de 1 euro !
 

diumenge, 13 de març del 2016

El braçalet del C.D.Castelló, la nostra senyera. Juan Planelles, pioner. Altres braçals.


Juan Planelles és el nostre Johan Cruyff. No parle ja de saviesa futbolística sinò d´innovador senyero, perquè si aquest va ser el primer en portar el braçalet de capità amb els colors de la senyera al Barça, fet ara habitual, el mestre Juanito va fer el mateix al C.D. Castellón i ens consta que per pròpia voluntat. Ell va tindre la inquietut i ell va buscar al 1980 un braçal amb substància, no sense dificultat, al final el va trobar al seu poble, potser per allò de que  a l´antigor vam ser Castelló de Borriana... el cas és que va deixar aquella veta roja antiga lligada amb llaç dels anys 70, tot i que encara els va alternar com vorem.
Babiloni, capità 1975-76:


Model groc Cela, el eterno capitán. Final de Copa 29 juny 1973:



La imatge inicial deu ser una de les primeres aparicions amb el model senyera, correspón al 9 de novembre de 1980 al Castàlia contra el Granada C.F. (3 a 1, un gol d´ell; seria curiós perquè a Cruyff tot li passava contra este club també...) i ho sabem doncs el xiquet és Javi Beltrán, company de Centenari Albinegre.


Vallecas. 4 de gener de 1981. Empat a 0. Buf ! Racic, Valbuena, Robert, Pulido, Llopis, Ferrer, J. Navarro, Mestre, Ribes, Conde i Planelles. S´aprecia el braçal tot i ser en blanc-i-negre la foto de Del Sequiol a Castalia de Josety.
Va, curiositat: este partit el degue escoltar amb açò. Relíquia:



No obstant això després va tornar a l´antic, com el 1 de febrer de 1981 contra el Burgos C.F., debut de l´efímer Bernardo Basilio Gonçalves, autor de 2 gols (4 a 1) Xa tu, als jugadors els teniu que conèixer...

Amb l´excusa del braçalet continuem repassant temps gloriosos (i no érem conscients aleshores). Arribem al dia del Rayo, ascens a 1ª divisió, 17 de maig de 1981, on sembla que el braçal senyer el tenia a la rentadora el mític Martínez el Salao, el nostre amfitrió quan anàvem a reclamar autògrafs a tots estos footballistes.



Impressionant vídeo de JorgeCastellon89:



























Partit pre-temporada 1981-82, ja sabeu, desfem el centre del camp i... El capi la torne a lluir eixa temporada, ja de forma seguida. El 13 de desembre al Bernabeu amb Camacho darrere (4 a 0):


Temporada següent, 1982-83, 3 d´octubre de 1982, empat a 2 contra el Elche, dos gols de Planelles, el braçal porta sort a nivell individual perquè com veieu és el vell estadi, un negatiu més... Verdú i Javier Beltrán, els dos Navarros, Juan i Lamberto; Alain i Warners...


Poc després ve Naya i amb la seua peculiar filosofia futbolera s´acabe Planelles i amb ell els colors de la senyera al braçalet. Juan Navarro va agafar la capitania, sembla que va recuperar l´antic, no s´aprecia bé a les imatges que he vist en blanc-i-negre.

Temporada 1983-84. Model Ibeas:


   

























Tornem al roig però més modern, es pose de moda la C inicial. A més este és el primer partit on el C.D. Castelló porta publicitat a la samarreta, 9 d´octubre de 1983, 1 a 0 a Balaídos contra el Celta.
Lafita, Tatar, l´omnipresent Viña...

Amb els anys Javi Valls va heretar el braçalet, siga verd o blau, més o menys este model:
























3 de setembre de 1989. R. Oviedo 1 CDCS 1. Debut de l´àrbitre Gª Aranda a 1ª divisió.

Models Aeroport de CS, monocolor i fosforito: época Castellnou.

Este cromo diu Pol Bueso però no és ell, sembla Zamora ! Ací està Pol, amb el fosfi:




Després, a la primavera del 2012 vam recuperat els colors:

A Aaron li l´han donat fet el braçal, modern amb l´escut, amb el verd de Castelló, procedent del C.E.Castelló Femení (crec fet per Miguel, segon entrenador); a Juan li va tocar buscar-se la vida allende les muralles de Castelló... seria més rústic, segur, a la vegada que més trascendent.








Fins l´actualitat i esperem fins les estrelles, l´eternitat.



D.E.P. ANTONIO PEREZ BALADA, porter albinegre dels anys 40.

Enhorabona a SENTIMIENTO ALBINEGRO, anem avançant, JUSTÍCIA PER AL CD CASTELLÓ.