"L´escriptor es aquell a qui escriure li resulta més difícil que a la resta de persones". Thomas Mann.

"La terra de ma terra és pols del meu camí
que a mon dolor s’aferra i mai no fuig de mi." Bernat Artola.



diumenge, 27 d’abril del 2014

Coneishem era Val d´Aran, era essència des Pirenèus.




























Com estatz ?

Arran la visita al Val d´Aran, vall de valls, topònim redundant en eusquera i en la realitat, se m´ha despertat una curiositat per coneisher era istòria i lengua deth país. No arribaré a nacionalitzar-me aranés però supose estaré pesadet una temporadeta amb la varietat del occità que allí es parla.

Aclaracions prèvies: país no té el sentit absolut que els espanyols li donen, les fotos són meues, la cursiva s´intenta siga aranés i us aconselle visitar esta capritxós regal de la natura, els sues poblets i també les glèises, que obren les portes al cel del Romànic.

"Tot és llatí, ens entenem"., com diu Claudio Aventín, el gran guidaAran Culturau, empresa de serveis turístics, que afortunadament vam tindre. Anècdota: enorme "actor" en el sentit de la personal teoria "tot és mentida/show de Truman". El primer dia, en visita espontània i particular, estava atenent una exposició sobre Cinèma en temps de guèrra, exili e repression. Sorpresa majúscula quan al dia següent a l´autocar em sonen les paraules pel micro del nou guia... al baixar i veure-li el "careto"... és ell, Vielha és menuda però no tant. Este òme traspua estima per i compromís amb la seua terra. Demostra els estudis de Geografia i Història, art, és professor d´esquí... especialista en maquis, (episodi notori d´Aran) li vaig etzibar un comentari sobre el llibre del nostre Juanlu Porcar, "Un país en gris i negre", de memoriau istòrica però a Castelló. Li vaig preguntar on estàven les vaques dins del poble (que no intramurs, aixó seria a Poblet o Montblanc, també visitats com veureu) d´era mia memoriau  quan vaig visitar Vielha en excursió de 8é EGB camí sant de Lourdes. El record era cert mes les amigues del bou Atunero han estat substituïdes pel "monocultiu de la neu"... Claudio dixit.

Passem a imatges tu, ja n´hi ha prou !, abans us deixe enllaços d´interés. Ja haureu observat que l´aranés (generalitzant a lo bèstia) es menja les Hs i molts mots acaben amb -U... Adiu !

Aran TV  : video-reportatge (9 minutets)
Era Glèisa Sant Andreu de Salardú ei un des emplaçaments més importanti deth romanic aranés. Ath delà, Claudio Aventin, mos parle sus era empresa de guides Aran Culturau.


Conselh Generau d´Aran  creat al segle XIV, integrat a la Corona d´Aragó, amb privilegis històrics, restablit en 1991.

Er aranés s'a de víuer (El País) : "Cada varietat ha de conservar la seva identitat perquè són la riquesa de la llengua", aconsella el membre de la secció d'Història de l'Institut d'Estudis Aranesos Claudio Aventín.


Les primeres fotos corresponen a l´esglèsia d Unha i este poblet vist des de Salardú

Pintures policromades medievals esglèsia Sant Andreu. Salardú (Naut Aran)




























Claudio obrint les portes del cel... Unha
Pintures a Unha. Esglèsia romànica, segle XII.
Sorpreses pel camí






























































portada glèisa Sant Miquèu de Vielha. Coneishem a Claudi.
Panteó real de la Corona d´Aragó al Monestir de Poblet, Jaume I inclòs.


Exterior esglèsia d´Unha, on hi ha maquis soterrats.
Bossòst. Val d´Aran

Tinc imatges per fer vàries rutes, així que deixarem per altre dia la d´animals, la pancatalanista, l´albinegra, l´anecdòtica, l´eròtica... ací va alguna:

Arrimeu amb la lupa

6 comentaris:

  1. Molt maco lol,eres un crackkk...que currada.
    Enhorabona!!!!!!lol

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, lol ! t´aconselle anar ahí per "animarte" o descansar, al vall d´Aran o al monestir de Poblet, tranquilitat total. Repós lol !

      Elimina
  2. Quines fotos més boniques, misser Hoangho! De veure tanta herbeta, se'm va la boca aigua. Me'n vaig a berenar, muuuuuuuuu...

    ResponElimina
    Respostes
    1. bon profit ! ja li´n posaré més, llàstima que la neu ha substituït a les vaquetes... veurà aigua o gel en lloc d´brossa o gespa.

      Elimina
  3. Molt maques les fotos i la història de la Vall d'Aran.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Xavi. Haurem de llegir "Inés y la alegria", d´Almudena Grandes. L´acció se desenvolupa al Vall en època de maquis sembla.

      Elimina