Un blog costumbrista com este, localista, moderadament lletraferit o apassionat del valencià, alguns diuen pancatalanista, altres diran necrològic, perquè no pot, no puc obviar la mort de VICENT-PAU SERRA I FORTUÑO, home polifacètic del Raval i de Castelló com diu Vicent Pitarch al programa que us recomane de TV Castelló, a més d´altres enllaços per veure l´abast de la seua obra:
Retalls d´una vida. TV Castelló
El camí.
Mediterráneo. Vicente Cornelles.
Vicent Pau a més de poeta, etnògraf... va ser, lo primer com ell diu, mestre. La meua filla el va tindre al col.legi Isabel Ferrer. Sempre recordaré el seu somriure contagiós a l´eixida, la paraula amable amb la xiqueta, el rebombori o convoi amb les àvies. Ens ha deixat un castelloner de soca.
Com diu Carlos Laguna al vídeo transmetia el seu amor per la cultura, per lo nostre.
Lluís Meseguer afirma en una magnífica necrològica al Levante que en Vicent era hàbit un entusiasme intel.lectual capaç d´una rara combinació d´intuïció, ironia i positivisme.
V. Pitarch també el qualifica com un reivindicador de l´escola en valencià.
Cal difondre la seua extensa obra com a millor comiat. Juli Domingo.
Us deixe algunes frases del reportatge:
Cada vegà que es mor una persona major és un llibre que es perd.
No es pot mirar cap al futur sense tindre ben arrelats els peus a la terra.
Llibres en valencià no n´hi havia ni un!
Vicent esperava ser un vaixell que va camí de llocs llunyans i somnis nous, com va escriure recentment ell mateix i ens recorda Meseguer.
Siempre que vengo a tu cueva aprendo algo jejje
ResponEliminaMuy agradecido, Papa Cangrejo, porque ahí fuera en el mundo exterior la cosa está muy achuchà y cada vez hay menos tiempo que dedicar a pintar paredes blogueras con letras e imágenes. Ideas las hay, malezas castelloneras para denunciar también, el tema albinegro ni te cuento... ni lo mento... lo dicho, poc de temps, fugacidad de la vida... tan callando...
Elimina