"L´escriptor es aquell a qui escriure li resulta més difícil que a la resta de persones". Thomas Mann.

"La terra de ma terra és pols del meu camí
que a mon dolor s’aferra i mai no fuig de mi." Bernat Artola.



dimecres, 17 de juliol del 2013

El "GRAN HOME" D. JOSÉ SÁNCHEZ ADELL.


Feia temps volia escriure sobre D. José Sánchez Adell, el Gran Home, (5-07-1923/ 7-04-2005) com el vam batejar a la Normal el meu grupet de companys, recollit a l´entrada La Normal i els records.

Aprofitant que a Castelló li han dedicat un carrer (a més de Vicent Andrés Estellés i Clara Campoamor)
i la meua coneguda síndrome de Diògenes recordarem a este professor erudit, especialista en l´Edat Mitjana, Cronista Oficial de la Ciutat entre altres títols, hereu dels sabuts de Castelló. Ja vaig contar que molts salaven, anaven al bar a jugar a la volta ciclista, jo preferia escoltar història i històries de Castelló. Em va saber inculcar l´amor i el respecte a la Història, a la nostra Història.
Com diu Pere Duch, ho barrejava amb la geografia i la història de Castelló. D. José se sabia una pila d´històries, anècdotes i romanços que mai no eixien als llibres i amb les quals captivava l´alumnat.
Era un home de tracte normal i corrent afirma Carles Rabassa. Ho vaig comprovar quan estudiava i molts anys després quan vam parlar. Amic del fill de Castelló (com l´anomenava) Bernat Artola, defensor del patrimoni local, estaria content de tindre un carrer al seu Castelló i al costat de la seua Normal. No crec ho estara tant de veure com las fuentes de la historia, que tant invocava, són ignorades, sotarrades i maltractades al seu poble.


 Quan va morir vaig guardar açò, Cuadernos del diari Mediterráneo, que ara compartisc amb aquells que us estimeu Castelló, respecteu la Història i sabeu distingir als grans homes:



 





GRÀCIES I GAUDEAMUS IGITUR !

Vivat Academia,
vivant professores.
Vivat membrum quodlibet,
vivant membra quaelibet,
semper sint in flore.
Propera classe: Literatura, amb JOSÉ LUIS AGUIRRE.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada