"L´escriptor es aquell a qui escriure li resulta més difícil que a la resta de persones". Thomas Mann.

"La terra de ma terra és pols del meu camí
que a mon dolor s’aferra i mai no fuig de mi." Bernat Artola.



dilluns, 31 de desembre del 2012

La conlloga albinegra.




























Ixcam, ixcam ab delictícia, cotets, cotets, a jugar; tot va anar pa i mel, no vam acabar a quatre cames ni com Camot i hem fet el que hem pogut com Cagueme. Us faré una contalla, un romanç, no sé si fil per randa, punt per agulla, de les anècdotes per guardar com a recordança del triangular ocorregut al camp del Polígon Rafalafena entre dos equips formats per membres de la Comissió 90 aniversari i un tercer per la conlloga de la meua benvolguda filla Cris:

Els porters Fernando, Felip i Ferran en alguna eixida han fet recordar al mític Racic.

Les bicicletes de l´oriünd Ximo, algú demanava el M.V.P. Dani també va demostrar el pasado...

Gol in extremis de Javi a la final.

Sonores cantades de qui escriu en defensa, anant a tussolons i bacs, quasi em descoprone.

Extraordinària energia solar de les instal.lacions, l´aigua de la dutxa brollava bullint.

Espontani espectador exigent: es que no la tocais bien...  

Nota negativa: la contractura muscular del més atlètic, Nacho. Oximoron o casualitat.

L´amfitrió Alex, companys i familiars, els de caliu... obrirem de bat a bat cors albinegres i lligarem perdurable amistat. Açó és el rovell de l´ou del món ! Visca Tombatossals, el Club Esportiu Castelló i la seua conlloga !

I que eixe esperit siga en nosaltres, que lo seu exemple ens anime, que mai ens abandone mentres quede un morteràs en los fonaments del nostre benamat poble. I la pau de Déu en nosaltres. Amén.






ESMORZAR:

Paissatge atapeït de monuments mitològics castellonencs, (Tombatossals, Arrancapins i Bufanúvols) vam complir amb els deures culturals, tot no és menjar i beure, a més de mantindre la brasa del CDCS per descomptat.

Oscar va fer màgia literària al llegir un fragment ad libitum del Tombatossals de Josep Pascual Tirado, el llaurador lletraferit. Miguel Ángel Fontana ens va sorprendre al recitar de pura memòria una poesia inclosa a la novel.la que sa mare (gran albinegra i castellonera) li va ensenyar ja fa molts anys:  


«Dalt d'un pi, Hi ha un molí, Que replica El tamborí. Va a la una, Va a les dos, Va a les tres, Va a les nou. .. Herba seca Per al bou. El bou i la vaca Roseguen l'estaca, I el Pare Vicari S'ha comprat Un reliquiari; De que sí, De que no, De Vicent Del guitarró. Vicent, Vicent, Els bous se'n van A la font de Periquet, Matarem un pardalet; Si és d'or,  o si és d'argent Que ixca la infanta de repent...»

¡ y Coca-Cola también ! (afegitó associatiu creatiu de Miguel Ángel-xiquet)






I falta el vídeo dels Moll... en qualsevol moment...

FELIÇ ANY ALBINEGRE, LITERARI I SOBRETOT PERSONAL !

diumenge, 23 de desembre del 2012

Poesia i C.E.Castelló. Vicent-Jaume Almela.


El poeta castellonenc Vicent-Jaume Almela i Eixau vol compartir amb nosaltres un poema dedicat al C.E. Castelló en el seu 90 aniversari i ens ho ha enviat a la Comissió amb molt d´afecte. Moltes gràcies, serà l´emotiva felicitació de les festes de Nadal a este bloc de forma poètica i albinegra, dos qüestions que ens agraden i ocupen, una barreja passional en estos temps tant deshumanitzats per onsevulla.

Vicent-Jaume Almela i Eixau és, per si no ho sabeu, un dels poetes castellonencs més il.lustres de l´actualitat en valencià, de la colla de Josep Porcar, Vicent-Pau Serra... el cantautor tardívol Artur Alvarez, el conspicu Lluís Meseguer... dels qui hem parlat a este bloc. Recordeu l´homenatge a Bernat Artola. Estem davant de poesia de nivell i no de diletants. A sobre acabem l´any en la vessant futbolística amb esperances sense perdre el seny, així que ALBRICIAS, PAM PAM ORELLUT i BON NADAL A TOTS !

La terra de ma terra...:




divendres, 14 de desembre del 2012

Parla la boca de la literatura.


Tant de futbol, tant d´albinegrisme... anem a parlar un poquet i avant de llibres. 
El primer és de Manuel Rivas, autor que m´agrade. L´he llegit a trossos a la Casa del Llibre, he,he i promet, no vaig a explicar de què va perquè hi ha múltiples enllaços, només diré que parla de temes que em sonen molt, verbigratia la boca de la literatura i el segundo manifiesto surrealista per explicar que sa mare parlava a soles.
També s´aprecia la influència de Juan Rulfo, parla de murmullos continuament, de vius i morts i inclús nomena Comala i Pedro Páramo ! Al fragment que hi ha a baix surt el Deportivo de La Coruña, he,he.

Recomanable cent per cent, haurem de trobar temps per atacar-lo perquè al club de lectura hem llegit el de la imatge d´ a baix, de Stefan Zweig, encara falta comentar-lo però diré que m´ha agradat, la capacitat narrativa i la finor del seu estil sedueixen des de les primeres ratlles, com diu la contra-portada. També te moments hiperbòlics d´estos de mai havia vist x, mai mai m´havia sentit així... però en fi, l´he devorat ràpid i molt a gust, igual perquè feia temps no llegia, ocupat en assumptes mundans, materials i literatura técnica menys...creativa. Y lo que te rondaré morena... que diría un castizo.

A més de l´oximoron Asseguda ben dreta al seu lloc - pàg.16, he anotat alguna frase:

Com més insensible em sentia, més intens era en mi el desig de ser allà on la vida s´agita amb més gran intensitat. pàg 29 Quaderns Crema.

La vellesa té un poder singular per treure intensitat als sentiments. pàg.107

La vellesa no és més que deixar de patir pel passat. pàg.108

Un plaer parlar breument de literatura de la bona entre gol i gol albinegre.

Leer un fragmento de "Las voces bajas" (pdf)
A la pàgina 15, conversa: Una de esas que, en el libro de la vida, se da a conocer de forma espontánea la boca de la literatura.

Açò ho escrivia un 30 de juny de 2010:
http://hoanghoat.blogspot.com.es/2010/06/manuel-rivas-el-poeta-surrealista.html

Entrevista recent on es parla del llibre i la seua literatura:
http://www.elpais.com/edigitales/entrevista.html?id=9699

  

divendres, 7 de desembre del 2012

Racó de canya, una canya de racó.


Immers en una immensa sorollosa sordera escric per fugir de l´angúnia més o menys vital, no sé si com el poeta Ausiàs March, amb perdó per l´atrevida comparació, la qual esdevé inspirada pel dinar de germanor de la comissió 90 aniversari a Almenara-albinegra !!!! restaurant Racó de Canya.

Conegut per alguns membres participants en la primera caravana albinegra a ca´l Filipino vam visitar aquest lloc de caire cultural amb poesia de Vicent Andrés Estellés a la paret inclosa. Acompanyats de dos il.lustres representants del passat, present i futur del CDCS: Josep Vicent Forment i Carlos Gracia Charly (també la seua núvia), naturals del poble d´Almenara i naturals en el tracte, molt propers, ens van contar anècdotes futboleres com la vesprada dels tres gols a l´Orense del primer (va jugar la temp. 69-70 al CDCS, campió de Lliga amb el València la següent 70-71) o els rifirafes del segon protagonista amb Garrido, aquell central ex-albinegre tan... dur, que podríem ser una barreja entre Michel-Valderrama a lo Cioffi...

El germà de Forment va sorprendre amb un acurat col.leccionisme de les gestes esportives del jugador dels 70 vestit d´albinegre i vam degustar i disfrutar de dues varietats d´arroç casolà i del pastís-sorpresa amb l´escut del C.D.Castelló amb quatre signes d´admiració a la llegenda que no figuraven per casualitat, corresponen a la consciència de llengua i país de Joan i el seu germà, propietaris del restaurant. L´apassionat Joan ens parlava dels fascistots mentre ens preníem un rebentat de la comarca. 
La samarreta del C.D. Castelló (tarta dixit) lluirà al costat dels versos de l´insigne poeta valencià hereu d´Ausiàs March. Entre nombrosos Che Pam Pam Orellut !!!!s espontanis em va acomiadar amb un sentit VISCA EL PAÍS VALENCIÀ !

Allò que val és la consciència de no ser res sinó s´es poble. Vicent Andrés Estellés.


Miguel Angel obsequia a Forment i Charly amb records personals.



Alejandro li va fer entrega a Joan d´un plat commemoratiu i d´una samarreta potser quatre talles menudes.


___________________________________________________ no m´atrevisc a subtitular, ha,ha.

Che, orelluts per sempre !!!!


La pàgina oficial del CDCS es fa ressò de l´event, amb foto inclosa del col.lage espectacular de Josep Vicent Forment:

http://m.cdcastellon.com/52146_es/Almenara-albinegra/

dissabte, 1 de desembre del 2012

Queda inaugurada l´exposició...

 


























Miguel Angel Serer, alma mater, donant explicacions.



























Toni Vallet, president de la comissió 90 aniversari, llegint un emotiu discurs.

 Èpoques de derrotes, èpoques glorioses.

 Polítics s´han arrimat, em sembla be, tant de bo siguen tan albinegres sempre.
Molts aficionats de totes les edats han anat, entre ells les Regines del Grau.
Equipiers modernets, sense el cap embenat però amb pantalons trencats, he,he.

Teniu tot el mes de desembre per veure-la en cap de setmana. Desperta records imborrables, un senyor m´ha rememorat els anys 40 del Sequiol que ell va viure quan era xiquet al contemplar el panell corresponent. Gràcies per vindre i PAM PAM ORELLUT !

 I la foto de grup... cedida per Yolanda. La resta són del company Fernando. Compte als interiors Felip i Javi (ajupits) i les Corsaries a la banda, quin equip ! Qui juga de porter?


DISCURS DE TONI VALLET:

 
Enyore no haver tingut a Alejandro+càmera a l´estadi el dia del sopar... és igual, quan no hi ha documents sonors ni visuals les coses es mitifiquen, ha,ha.

ENLLAÇOS I MÉS FOTOS:

http://www.cdcastellon.com/52134_es/Inolvidable-inauguraci%C3%B3n-de-la-exposici%C3%B3n-%22Del-blanco-al-albinegro%22/

https://picasaweb.google.com/113162897020756783385/DelBlancoAlAlbinegro