"L´escriptor es aquell a qui escriure li resulta més difícil que a la resta de persones". Thomas Mann.

"La terra de ma terra és pols del meu camí
que a mon dolor s’aferra i mai no fuig de mi." Bernat Artola.



dijous, 19 de juliol del 2012

Atunero visita Europa...

... concretament, el País dels Peatges. Xiquet, se'n van massa diners, sobretot a mi, que pel meu tamany he de viatjar en camió (i això que estic cada dia més prim, de fet estic pensant a fer-me stripper).

En fi, ací us deixe unes fotografies que vaig fer-hi.

Els vedells del País dels Pintxos aprenen a menjar herba ordenadament


Són un poc animals a l'hora de fabricar llepoleries


Açò que sembla l'arpa de Harpo Marx no és més que una altra creació del calatravisme cutre que ha envaït tantes i tantes ciutats dels humans. Volen tindre personalitat pròpia i per assolir eixa ambició totes posen (mira si són originals) Zara, El Corte Inglés i un pont de Calatrava.


Al País de la Pluja Cabrona solen fer festivals de teatre i dansa al carrer, no als plens de la Diputació com ací


Al País dels Parcs Meravellosos i la Verdor Infinita, els xiquets fan escultures de plastilina i hi decoren els espais públics


No cal que ho explique, està ben clar


No m'ho podia creure: al món hi ha altres artistes que no són Ripollés


Atunero es va fer molt popular al País del No Tenim Un Metre Pla. Em van homenatjar i van voler posar el meu nom a una nova penya. Jo, com sóc de natural modest, els vaig convéncer perquè homenatjaren els bous en general


¡Quina platja més bonica i quin port i quanta gent! Això sí, quan va arribar Atunero van quedar la platja i el port, però la gent va fugir


Al País On Parlen Raret, tenen el costum de construir ermites en els llocs més inversemblants...


... però Atunero és un bou valent i hi va pujar. Fixeu-vos en l'estretor de les escales. Això demostra fefaentment que cada dia estic més prim


Hi ha alguns insectes que molesten un poc (aràcnids, en aquest cas), però la gent passa d'ells


Un Tombatossals un poc simple


Arbre famós, en un poble on l'aviació alemanya va impulsar un Pla General d'Ordenació Urbana


No sé què collons és açò, però és bonic


Però no és tot bonic. Per acabar, com podem veure, en el País de l'Hostia Joder també maltracten els animals

3 comentaris:

  1. Espectacular reportatge, Atunero ! amb ironia fina marca de la casa.

    Quin homenatge et van fer els bascos ! degueu menjar i beure molt, perquè tenen fameta (en doble sentit)... és tòpic però és veritat, done fe, je,je.

    El Tombatossals simple, però si t´hagueres endinsat són grans alçadors de pedres ! igual Tombatossals té orígens bascos...

    Si que estàs en forma, això sembla la muralla, no la liberal, sinò la xinesa.

    ResponElimina
  2. Molt bonica terra.. recomanable.. San Juan de Gaztelugatxe preciòs.. La maqueta és reproducció en miniatura del Santuari de Loiola, casa natal de San Ignaci.. però com tú eres un bou, no el coneixes..

    ResponElimina