Dissabte d´agost a un Castelló sofocant per la calor. A hora primerenca, prudencial, el poeta urbà Gillan i un servidor mamprenen la clàssica caminata amb final feliç, usease, suà d´órdago reglamentària amb esmorzar com a colofó rubricat amb el gintònic de migdia , inspirador de comentaris amb més o menys trellat, hui enfocats a la ruta artoliana que estem investigant. I utilitze este verb perquè comença amb misteri:
Segons Lluís Meseguer en l´introducció de les Obres Completes de Bernat Artola el poeta neix al c/ Cavallers, 62. No hi ha tants nombres a este carrer, ni comptant en la numeració antiga... Mirem, calculem, intentem esbrinar el que passa. La qüestió queda oberta... Per si de cas es tractara d´un ball de nombres diré que al nº 26 vivia en altre temps un artista bohemiot, un artista amb els peus, un home adorat i després calumniat, com a geni: Quero, ex futbolista albinegre. Ho deixem així i s´admeten sugerències.
Anem al començament de Comte Pestagua. No sabem exactament on era l´Escola del mestre F. Canós on Bernat assistia, si a l´actual edifici de la Caixa Rural o en front mateix, si era cantoner o on vèiem partits de bàsquet televisius, el mític Galaxia.
Al carrer Núñez de Arce, 6 on la família Artola es va traslladar, tot apunta a que és correcte, hi ha un estaurant amb plaques commemoratives, tot i que s´anuncia en el nº4. El pas del temps. Han canviat moltes coses. Els imagine vivint en este Castelló de l´época i com son pare li empeltà eixe amor a la terra en este indret sobretot.
Ens anem fins el c/ Catalunya, 17, lloc on va engendrar més de la meitat de la seua obra, la turris eburnea, segons l´erudit Lluís Meseguer. No defrauda, façana d´estil modernista de vàries alçades, ben conservada i pintada, sí senyor! tot i que ens crida l´atenció un detall: el lateral és sense lluir, com per deixar constància de l´antigor de l´edifici de forma més... casolana. Imagine al poeta en el pis més alt, no sé el perquè, composant Pols o La nit o La mare o qualsevol poema que parle de mots, de boira, d´humanisme, d´anhels... un plany de LLÀNTIA VIVA, una sàtira de LLEDONS, cercant la serenor impossible amb un poema metafísic de TERRA, MIRATGES, RECÉS DE SOLITUDS... o popularista en POBLE, A L´OMBRA DEL CAMPANAR... quan no estava per les Espanyes ( València, Barcelona, Salamanca o Madrid) anotant versets en la llibreteta d´hule negre que l´acompanyava.
I no calia, però per rematar, visitem el senzill nínxol en el quadre de Sta. Mª Magdalena del cementeri de Castelló, on el poeta descansa en l´efímera eternitat.* En 1958 la vídua va escriure un lacònic Bernat; ara t´has de fixar per llegir el ex-libris d´Artola: Damunt de la mort la vida, uns poètics Alfa i Omega per indicar dates i un IN MEMORIAM sota la dedicatòria de familiars i del poble de Castelló.
En fi, com deia Baltasar Gracián, un plaer parlar o estar amb els morts, que és el llegir, en este cas al poeta fill de Castelló com el considerava Sánchez Adell, per sort antic professor meu, el Gran Home li dèiem amb raó.
Si algú es pregunta per com va anar l´esmorzar tinc documents per acreditar que bé, però no tinc ganes d´escanejar la factura amb els pertinents gintònics.
POST GINTÒNIC:
* L´oximoron efímera eternitat m´ha sigut enviat com un senyal per les ones hertzianes quan em disposava a pixar el gintònic de migdia, que com ja sabreu és recurs gastat per J.J. Millás i ha sigut l´únic del cap de setmana, no colguemos sambenitos malgrat divertits posts al fórum albinegre.
Segons Lluís Meseguer en l´introducció de les Obres Completes de Bernat Artola el poeta neix al c/ Cavallers, 62. No hi ha tants nombres a este carrer, ni comptant en la numeració antiga... Mirem, calculem, intentem esbrinar el que passa. La qüestió queda oberta... Per si de cas es tractara d´un ball de nombres diré que al nº 26 vivia en altre temps un artista bohemiot, un artista amb els peus, un home adorat i després calumniat, com a geni: Quero, ex futbolista albinegre. Ho deixem així i s´admeten sugerències.
Anem al començament de Comte Pestagua. No sabem exactament on era l´Escola del mestre F. Canós on Bernat assistia, si a l´actual edifici de la Caixa Rural o en front mateix, si era cantoner o on vèiem partits de bàsquet televisius, el mític Galaxia.
Al carrer Núñez de Arce, 6 on la família Artola es va traslladar, tot apunta a que és correcte, hi ha un estaurant amb plaques commemoratives, tot i que s´anuncia en el nº4. El pas del temps. Han canviat moltes coses. Els imagine vivint en este Castelló de l´época i com son pare li empeltà eixe amor a la terra en este indret sobretot.
Ens anem fins el c/ Catalunya, 17, lloc on va engendrar més de la meitat de la seua obra, la turris eburnea, segons l´erudit Lluís Meseguer. No defrauda, façana d´estil modernista de vàries alçades, ben conservada i pintada, sí senyor! tot i que ens crida l´atenció un detall: el lateral és sense lluir, com per deixar constància de l´antigor de l´edifici de forma més... casolana. Imagine al poeta en el pis més alt, no sé el perquè, composant Pols o La nit o La mare o qualsevol poema que parle de mots, de boira, d´humanisme, d´anhels... un plany de LLÀNTIA VIVA, una sàtira de LLEDONS, cercant la serenor impossible amb un poema metafísic de TERRA, MIRATGES, RECÉS DE SOLITUDS... o popularista en POBLE, A L´OMBRA DEL CAMPANAR... quan no estava per les Espanyes ( València, Barcelona, Salamanca o Madrid) anotant versets en la llibreteta d´hule negre que l´acompanyava.
I no calia, però per rematar, visitem el senzill nínxol en el quadre de Sta. Mª Magdalena del cementeri de Castelló, on el poeta descansa en l´efímera eternitat.* En 1958 la vídua va escriure un lacònic Bernat; ara t´has de fixar per llegir el ex-libris d´Artola: Damunt de la mort la vida, uns poètics Alfa i Omega per indicar dates i un IN MEMORIAM sota la dedicatòria de familiars i del poble de Castelló.
En fi, com deia Baltasar Gracián, un plaer parlar o estar amb els morts, que és el llegir, en este cas al poeta fill de Castelló com el considerava Sánchez Adell, per sort antic professor meu, el Gran Home li dèiem amb raó.
Si algú es pregunta per com va anar l´esmorzar tinc documents per acreditar que bé, però no tinc ganes d´escanejar la factura amb els pertinents gintònics.
POST GINTÒNIC:
* L´oximoron efímera eternitat m´ha sigut enviat com un senyal per les ones hertzianes quan em disposava a pixar el gintònic de migdia, que com ja sabreu és recurs gastat per J.J. Millás i ha sigut l´únic del cap de setmana, no colguemos sambenitos malgrat divertits posts al fórum albinegre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada