Primera part: http://hoanghoat.blogspot.com/2010/12/la-meravellosa-troballa-breu-de-perot.html
Schopenhauer: Fes-nos cas, home. Mira-la bé. És la Mare de Déu pregant.
Perot: I què voleu que faça, jo, amb aquesta Mare de Déu, que dieu vosaltres?
Schopenhauer: Haurem de comunicar-ho a l’Autoritat.
Perot: No m'emboliqueu amb bajanades, que ara no em puc aguantar i acabaré fent-m’ho damunt. A més, què guanye jo amb tot això?
Barlovento: Guanyes que potser et donaran una recompensa i...
Perot: Una recompensa? I em podré comprar la Harley?
Barlovento: La Harley i un Ferrari, si tu vols.
Perot: Aleshores me la guarde. Escolteu, fem un tracte: jo em quede amb el noranta per cent de la recompensa, i l’altre deu per cent el repartiu entre vosaltres dos.
Barlovento: Sí, home, sí. Ja saps que nosaltres no valorem els diners. L'únic que volem és treballar menys, que no ens apretes tant el jou i que ens dónes bona herbeta per a pasturar. A nosaltres ens importa, sobretot, la Història.
D'aquesta manera, Perot, molt content i no només pel vi, es va posar la figureta a la butxaca i, després que s’aliviara, tots tres van acabar la faena del dia: llaurar el camp, plantar kiwis i regar la marihuana. Després, en fer-se de nit, van tornar a l'alqueria. Barlovento i Schopenhauer havien volgut anar de seguida a l'Autoritat per informar-li de la troballa, però Perot no hi estava d’acord, perquè deia que tenia set i se li havia acabat el vi, i com que els bous eren molt pacífics, no van volen discutir-hi. Al sendemà, de bon matí, Perot, quan Barlovento i Schopenhauer encara dormien, va anar a ca l'Autoritat, el binomi humanoboví que governava les nostres terres en aquella època. Li van concedir audiència.
Perot: Quant em donareu per aquesta... per aquesta...?
Boví: Per aquesta què, Perot?
Perot: Espera, que la tenia per ací... a la butxaca... espera...
Boví: Ja t'ho deia jo, Humà, que aquest Perot ens faria perdre el temps.
Humà: Tens raó, Boví, em sap greu. Tu ja saps que la majoria dels humans no som així de bajoques, i per això al final serem nosaltres els qui governarem el món.
Boví: T'equivoques, Humà. Governareu el món precisament perquè sí que sou així...
Perot: Espera...
Humà: Ja està bé! Continuem, Boví, amb els temes importants. Recorda que hem de requalificar urgentment els terrenys de la marjal que acabe de comprar... I tu, Perot, au, fora d'ací!
Perot se’n va tornar a casa i, tot compungit, es va adreçar a Schopenhauer, que, en havent-se desdejunat, escrivia la seua novel·la. Barlovento no hi era: se n’havia anat a prendre café amb Plaerdemavida.
Perot: Una desgràcia, Copenhaguen! Una desgràcia!
Schopenhauer: Schopenhauer, mestre, em diuen Schopenhauer.
Perot: Ai, Copenhaguen, quina desgràcia!
Schopenhauer: Tranquil, home, i explica’m què t’ha passat.
Perot: La pedra, la pedra dels collons... l’he perduda! Adéu a la Harley, al Ferrari, aiiiiiii...
En eixe moment, van arribar Barlovento i Plaerdemavida, molt encaramel·lats. En vore sanglotar Perot, es van separar i van preguntar a Schopenhauer què passava.
Schopenhauer: Res, que ha perdut la figureta de la Mare de Déu.
Barlovento: Com és possible, això?
Perot: Aiiiiiiiii...
Plaerdemavida: A vore, Perot, has de mantindre la calma. Què vas fer exactament amb la figureta després d’agafar-la?
Perot: Què vols que fera amb eixa pedra, vaca? Guardar-me-la a la butxaca!
Plaerdemavida: En quina butxaca? Ens ho pots ensenyar?
Perot: Ací, ací...
Schopenhauer: Però si ací no hi ha tela!
Barlovento: Això és que et va caure en terra!
Plaerdemavida: Efectivament.
Perot: Tornem-hi! De pressa! Tornem-hi!
Schopenhauer: No tan de pressa, mestre. Tinc una idea millor...
CONTINUARÀ
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada